He
aclarit un dubte que tenia des dels 8-10 anys i era sobre la forma de vida
d'una persona anomenada Agustí, àlies el Gatus, que vaig conèixer a Santa Maria
de Seva durant els estius que hi vaig passar. A l'Agusti, el Gatus, l’ anàvem a
veure la seva "residència" d'estiu que era un pont de dos arcs sobre
el riu Gurri, es creu que del segle XVI.
El meu oncle, Quim, m'havia portat a
conèixer-lo i sempre que el veia em feia una certa por pel seu aspecte de
rodamón i que en la meva infantil
composició mental, aquell tipus de persones calia veure-les a distància i no
entenia perquè si a mi, d'alguna manera, em feia una certa por, al meu oncle li
agradava xerrar amb ell. Amb el temps em vaig adonar de l'perquè, i avui, he
aconseguit de María Anna, regidora de l'Ajuntament de Seva, m'hagi enviat una
nota d'una part de la història del personatge que li ha estat explicada per la
seva tieta, qui la va rebre del pare de la Maria Anna, qui el va conèixer
bastant.
Us copio la nota que em va facilitar i que li agraeixo molt:
“L'Agustí,
anomenat en Gatus, fou un rodamón que va arribar a Seva, procedent de Moià.
El sobrenom de Gatus, li va venir donat perquè tenia molts gats que sempre l'acompanyaven. Sembla ser que en la seva joventut, havia estat actor, era un bohemi que li agradava el bon viure i la vida alegre.
 |
| Pont d'en Gatus sobre el riu Gurri, Seva |
No se
sap el motiu que el va portar a convertir-se en un captaire. Segons diuen, era
un home que pel seu tarannà es va fer apreciar per tothom, i la mainada el
seguia per tot arreu. No posseïa altra fortuna que el seu bon cor i el seu amor
per la natura, cosa que va fer que ben aviat formés part del poble. El seu
habitatge era una cabana, al costat del riu Gurri, sota un pont del s. XVI, que
avui s'anomena el pont d'en Gatus. La cabana estava plena de torratxes amb
flors i d'altres atuells de tota mena. Li agradava penjar bombetes per tot
arreu, tot i que no tenia electricitat. Per mobiliari tenia un sofà esventrat,
una màrfega i una cadira petita. Vivia pobrament demanant caritat. Al Mas Serrabardina de Seva li donaven feina i menjar i sempre i
per la Festa Major de Seva, estava convidat a dinar a la Serra.
Però un dia, en Gatus es va posar malalt i el varen portar a l'hospital de Vic i un cop curat, en Quim de Serrabardina, el
va portar a les Germanetes dels pobres de Vic perquè el cuidessin bé.”
Vaig entendre que l'Agustí, el Gatus, no fugía de la justícia,
ni era un perseguit; en qualsevol cas va decidir, amb molta valentia, fugir i
escapar-se del "stablishment", que sembla li ofegava i fins a cert punt
molestava. Confirmat: El Agustí, el Gatus, era una bona persona que s'havia autoexclòs
del circuit normal (?) per viure la vida com ell l'entenia.
Avui, m'hauria
agradat seure i fer una xerradeta amb ell i estic convençut que hagués après i
comprès moltes altres coses.